LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

1. PLANIFICACIÓ: planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA--> a qui vull escriure? (grau de formalitat, fòrmula de tractament, gènere del destinatari i la varietat dialectal), sobre qui vull escriure? (tema) ,per què vull escriure? (objectius) com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc).

RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ--> pluja d'idees, documentació, intent de resposta de qui, que, on, quan, per què i com i prendre apunts.

SELECCIÓ I ORDENACIÓ DE LA INFORMACIÓ--> selecció de les idees, ordenació de les idees, tècniques d'agrupació i tècniques d'ordenació.

2. REDACCIÓ: redactar és transformar els plans i les idees en el llenguatge escrit, en un text coherent, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

ESTRUCUTRA DEL TEXT: el paràgraf (pot parlar sobre una o mes idees, si la idea és complexa es representa en més d'un paràgraf. Hi ha paràgrafs introductoris, expositius i conclusius). Els connectors (senyalitzen, organitzen i relacionen), la puntuació tambè són conectors (la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes d'entonació, els parèntesis, els guions i les cometes).

L'ESTIL: adequació, claredat, precisió, concisió i variació.

3. REVISIÓ: revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar le que calgui per millorar el text.
S'han de revisar els continguts ( la coherència, la cohesió i l'adequació) i fer una revisió gramatical i de covencions (correcció i variació).

DESCRIURE I ESCRIURE

Diferències entre oral i escrit:

- L'oral és immediata mentre que l'escrita és diferida.
- Les característiques gramaticals (textuals) dels textos orals i dels escrits.
- No existeixen situacions de comunicació exclusiva entre l'oral i l'escrit.

Hi ha diversos tipus de comunicació segons el temps i l'espai:

En el mateix lloc i en el mateix temps:
oral: diàlegs cara a cara i conferències.
escrit: escrit a la pissarra, nota per el participant en un debat.

En el mateix lloc i en un altre temps:
oral: dictàfon i cassette.
escrit: nota en un suport fix (pissarra, paper), llegida temps desprès de ser escrita.

En un altre lloc en el mateix temps:
oral: telèfon, ràdio, televisió en directe.
escrit: escrit a la televisió, telegrama, etc

En un altre lloc i en un altre temps:
oral: emissió de televisió en diferit, contestador automàtic.
escrit: una carta, una postal.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:

CANAL ORAL : - Canal auditiu
- El receptor rep successivament els signes del text
- Comprensió espontània. No pot esborrar el que ha dit.
- Comunicació immediata
- Comunicació efímera
- Utilitza codis no-verbals
- Interacció durant l’emissió del text.
- El context extralingüístic és important

CANAL ESCRIT: - Canal visual
- El receptor rep els signes del text tots alhora.
- Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text.
- Comunicació diferida
- Comunicació duradora
- Utilitza poc els codis no-verbals
- No hi ha interacció durant la composició.
- El context és poc important durant la composició.

DIFERÈNCIES TEXTUALS:

ADEQUACIÓ:

CANAL ORAL: marca la procedència dialectal de l'emissor i grau de formalitat baix.
CANAL ESCRIT: neutralitza les marques de procedència de l'emissor i grau de formalitat alt.

COHERÈNCIA:

CANAL ORAL: selecció menys rigorosa dela informació, més redundant, estructura del text oberta i estructures poc esteriotipades.
CANAL ESCRIT: selecció molt precisa de la informació, menys redundant, estructura tancada i estrucutres estereotipades.

COHESIÓ:

CANAL ORAL: menys gramatical, uyilitza elements paralingüístics, utilitza codis no-verbals i freqüència alta de referències exofòriques.
CANAL ESCRIT: més gramatical, utilitza pocs elements paralingüístics, utilitza pocs codis no-verbals i freqüència alta de referències endofòriques.

GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA

CANAL ORAL: Incorpora les formes dels usos espontanis i ràpids
CANAL ESCRIT: No incorpora aquestes formes.

GRAMÀTICA: MORFOLOGIA

CANAL ORAL: prefereix solucions poc formals.
CANAL ESCRIT: també usa solucions formals.

GRAMÀTICA: SINTAXI

CANAL ORAL: usa estructures sintàctiques simples, freqïència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració és variable i el.lipsis freqüents.
CANAL ESCRIT: usa estrucutres complexes i desenvolupades, absència d'aquestes estructures, ordre estable i el.lipsis menys freqënts.

GRAMÀTICA: LÈXIC

CANAL ORAL: lèxicno marcat formalment, freqüènciabaixa de mots amb significats específics, accepta la repetició lèxica, ús de proformes i de hiperònims, ús de tics lingüístics o mots paràsits, ús de mots crossa i ús freqüent d'onomatopeies.
CANAL ESCRIT: tendència a usar un l'exic marcat formalment, freqüència molt alta, eliminar la repetició lèxica amb sinònims, ús de mots equvalents i precisos, absència d'aquests elements, tendència a eliminar-los i ús molt escàs d'onomatopeies.

PROPIETATS CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT O DISCURS

CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT: Són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa.

DESCRIPTIVES: Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

PRESCRIPTIVES: Són les qualitats que determinen normes d'ús.

ADEQUACIÓ: El grau d'adaptació d'un discurs/text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

COHERÈNCIA: Es la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és, i a més a més estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs/text, tenint en compte l'estructura d'aquell text.

COHESIÓ: És el conjunt de relacions o vincles de significat, que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient, interpretar-los amb eficàcia.
vincles de significat: connectors ( locucions, conjuncions, pronoms...)

CORRECCIÓ: Es refereix a la norma explícita d'ús, en una comunitat lingüística. Aquesta norma d'ús la estableix les autoritats lingüístiques de cada territori ( IEC).

VARIACIÓ: Són els trets estilístics i expressius d'un text, d'acord amb determinats valors socials.

EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS

Text de Tuson, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

1. ALGO MÁS QUE UN MEDIO DE COMUNICACIÓN:

Las señales sirven para transmitir información, y adquieren su pleno sentido cuando son utilizadas de lazo entre un emisor y un receptor. El lenguaje humano está formado por señales. El lenguaje no es solo un instrumento de comunicación si no que la complejidad del lenguaje nos exige entrar en las características de la facultad humana.

2. ELEMENTOS PARA UNA DEFINICIÓN DE LENGUAJE:

Todos los seres humanos nos comunicamos a través de alguna lengua. La humanidad tiene como facultad innata el lenguaje, un medio de expresión y comunicación distinto al de los primates más desarrollados. El lenguaje humano se organiza en distintos niveles y comporta la creatividad.

EL LENGUAJE Y LA ORGANIZACIÓN DEL ENTORNO:

Con una lengua, organizamos nuestro entorno y sometemos nuestras percepciones a diversos grados de abstracción.
La limitada variedad de percepciones, se reduce a un tipo de objetos y de fenómenos. Esta reducción permite el entendimiento entre seres humanos. La comunicación es posible, gracias a organización y reducción del mundo que hacemos con el lenguaje. Cualquier ser humano, con la lengua, es un maestro de la abstracción. Con el lenguaje reducimos y ordenamos las percepciones del entorno.

EL LENGUAJE Y EL PENSAMIENTO:

El lenguaje es el responsable de que en la práctica seamos capaces de pensar. Primero es la inteligencia o el lenguaje?
Las posibilidades cerebrales y lingüísticas deberían haberse desarrollado paralelamente. Como elementos importantes del desarrollo humano podemos tener, la manipulación de los objetos, la progresiva riqueza gestual y la creciente actividad social. El lenguaje, es un elemento básico en la constitución del pensamiento y muy particularmente permite el discurso abstracto a distintos niveles.

EL LENGUAJE Y LA MEMÓRIA:

El lenguaje es el soporte básico de la memoria. El ser humano, cuando nace, no tiene que empezar de nuevo gracias a los conocimientos adquiridos generación tras generación por el lenguaje. El lenguaje, también nos permite la permanencia de nuestra propia vida, por lo tanto, es indispensable como soporte de la memoria, tanto individual como colectiva.

EL LENGUAJE Y LA AUTOEXPRESIÓN:

No siempre que hablamos tratamos de transmitir informaciones a otra persona, muchas veces, es una descarga, una manifestación del propio estado de ánimo.
El lenguaje hace posible la autoexpresión por la existencia del discurso interno. Nuestra lengua es la compañera necesaria del fluir discursivo, no desarrollamos nuestros pensamientos al margen de la lengua, pensamos con secuencias de palabras que se van representando en nuestra mente.
Parece imposible desarrollar el fluido del pensamiento prescindiendo de una lengua que actúe como su soporte.
El lenguaje no permite la autoexpresión.


EL MEDIO MÁS EXTENSO:

Toda expresión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje. Constantemente traducimos con mayor o menor grado de expresividad y de precisión y exponemos nuestros sentimientos o conceptos de la ciencia con el lenguaje.
El lenguaje es el medio de comunicación y expresión más extenso que poseemos los seres humanos.

3. DEFINICIÓN GENERAL DEL LENGUAJE:

E s el medio o instrumento de comunicación más extenso de todos los que poseemos. Es el factor básico que nos construye como seres humanos porque hace posibles el discurso abstracto y el habla desplazada y con él ordenamos tanto las experiencias que tenemos del entorno, como las que se originan en nosotros mismos. Es el principal papel para construir el pensamiento y es el soporte de la memoria. Nos permite la expresión libre e interior y es la causa del diálogo que mantenemos con nosotros mismos.

CANÇONS

M'agradaria recordar ara que ja hem acabat la assignatura de comunicació oral, un dia molt divertit que vam treballar amb unes cançons. Amb aquestes cançons vam haver de dir que ens expressàvem i que ens recordava a cadascú.Amb aquestes cançons vam treballar d'una manera divertida la descripció.Les cançons i la informació que en vam extreure va ser aquesta:

1. Gripau blau (badabadabo): Ens va portar alegria i vam destacar la gran descripció del gripau blau com a presumit i cregut.

2. Lila (whiskyns): Vam destacar la descripció de la persona.

3. Pedro Navajas (Gato Pérez): Vam destacar la descripció rigorosa.

4. Com un puny (Raimon): Ens va aportar tristor, anyorança i solitud.

5. Nit de Sant Joan (Sisa): Ena va expressar germanor, festa, tradició i màgia.

Us poso el link de la cançó que hem va agradar més, la més divertida i segur que a més d'un us recorda a la vostra infància.

http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA

LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR

Una de les matèries tractades a classe de comunicació oral va ser les quatre habilitats que un usuari d'una llengua ha de dominar per poder-se comunicar en totes les situacions possibles.

LLEGIR:

És el procés a través del qual es comprèn un text escrit.

llegir=comprendre

- Llegir és un procés actiu, per que qui llegeix, ha de construir el significat del text. cadascú troba un significat diferent a un text.

- Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim amb una finalitat, i avanç de llegir hem de tenir els objectius determinats.

- Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix s'ha de fer seu el text, relacionant el que li aporta el text amb el que ja sap.

- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Comprendre alguna part del text gràcies a la resta. Tots formulem hipòtesis del que llegim.

ESCRIURE:

És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

PARLAR:

Expressar el nostre pensament, mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR:

És comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Que demana saber escoltar?

1. Un paper actiu i participatiu.

2. Respecte per l'emissor i les seves idees.

3. Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir l'altre.

4. Saber descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.

saber descobrir les idees principals del missatge.

5. Saber reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Com parlar bé en públic podria dir que és un dels llibres més útils que he llegit.

cal dir que s'he m'ha fet passar llegir-lo al ser consells teòrics i no pas una història entretinguda i amb un fil, però tots els consells m'han sigut molt útils.

Durant tots els meus anys a l'escola i a l'institut, mai m'han donat consells o passos per realitzar una bona expressió oral, una bona presentació davant d'altres persones, així que sempre m'he hagut de guiar per la meva intuïció.

Tot i que m'ha costat molt aplicar els consells rebuts, al llegir-los, he pogut meditar sobre aquests i m'han obert el camp de possibilitats a l'hora de fer una exposició.

El que més m'ha sorprès sobre aquest llibre, és la idea de que el bon orador no ho és des de sempre, ho ha d'anar treballant amb el temps, i aquesta idea, ens dona esperança als que des de sempre ens ho hem treballat per poder treure mínimament endavant una exposició amb un públic mínimament nombrós.

Aquest llibre et parla sobre tenir en compte que vols dir, a quines persones et dirigeixes, com ho vols transmetre, quina intenció tens?, etc. ens dona consells per utilitzar correctament el nostre cos i la nostra veu, utilitzar mitjans audiovisuals o d'algun altre tipus per complementar la informació, parlar clar, respirar profundament, vocalitzar, ser proper al públic, etc.

Es un llibre que no tan sols l'he trobat útil per a la nostra futura professió, sinó per a la nostra vida diària, per saber-nos expressar millor i amb més fluïdesa i que la gent ens entengui amb més facilitat.