LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

1. PLANIFICACIÓ: planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA--> a qui vull escriure? (grau de formalitat, fòrmula de tractament, gènere del destinatari i la varietat dialectal), sobre qui vull escriure? (tema) ,per què vull escriure? (objectius) com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc).

RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ--> pluja d'idees, documentació, intent de resposta de qui, que, on, quan, per què i com i prendre apunts.

SELECCIÓ I ORDENACIÓ DE LA INFORMACIÓ--> selecció de les idees, ordenació de les idees, tècniques d'agrupació i tècniques d'ordenació.

2. REDACCIÓ: redactar és transformar els plans i les idees en el llenguatge escrit, en un text coherent, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

ESTRUCUTRA DEL TEXT: el paràgraf (pot parlar sobre una o mes idees, si la idea és complexa es representa en més d'un paràgraf. Hi ha paràgrafs introductoris, expositius i conclusius). Els connectors (senyalitzen, organitzen i relacionen), la puntuació tambè són conectors (la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes d'entonació, els parèntesis, els guions i les cometes).

L'ESTIL: adequació, claredat, precisió, concisió i variació.

3. REVISIÓ: revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar le que calgui per millorar el text.
S'han de revisar els continguts ( la coherència, la cohesió i l'adequació) i fer una revisió gramatical i de covencions (correcció i variació).

DESCRIURE I ESCRIURE

Diferències entre oral i escrit:

- L'oral és immediata mentre que l'escrita és diferida.
- Les característiques gramaticals (textuals) dels textos orals i dels escrits.
- No existeixen situacions de comunicació exclusiva entre l'oral i l'escrit.

Hi ha diversos tipus de comunicació segons el temps i l'espai:

En el mateix lloc i en el mateix temps:
oral: diàlegs cara a cara i conferències.
escrit: escrit a la pissarra, nota per el participant en un debat.

En el mateix lloc i en un altre temps:
oral: dictàfon i cassette.
escrit: nota en un suport fix (pissarra, paper), llegida temps desprès de ser escrita.

En un altre lloc en el mateix temps:
oral: telèfon, ràdio, televisió en directe.
escrit: escrit a la televisió, telegrama, etc

En un altre lloc i en un altre temps:
oral: emissió de televisió en diferit, contestador automàtic.
escrit: una carta, una postal.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:

CANAL ORAL : - Canal auditiu
- El receptor rep successivament els signes del text
- Comprensió espontània. No pot esborrar el que ha dit.
- Comunicació immediata
- Comunicació efímera
- Utilitza codis no-verbals
- Interacció durant l’emissió del text.
- El context extralingüístic és important

CANAL ESCRIT: - Canal visual
- El receptor rep els signes del text tots alhora.
- Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text.
- Comunicació diferida
- Comunicació duradora
- Utilitza poc els codis no-verbals
- No hi ha interacció durant la composició.
- El context és poc important durant la composició.

DIFERÈNCIES TEXTUALS:

ADEQUACIÓ:

CANAL ORAL: marca la procedència dialectal de l'emissor i grau de formalitat baix.
CANAL ESCRIT: neutralitza les marques de procedència de l'emissor i grau de formalitat alt.

COHERÈNCIA:

CANAL ORAL: selecció menys rigorosa dela informació, més redundant, estructura del text oberta i estructures poc esteriotipades.
CANAL ESCRIT: selecció molt precisa de la informació, menys redundant, estructura tancada i estrucutres estereotipades.

COHESIÓ:

CANAL ORAL: menys gramatical, uyilitza elements paralingüístics, utilitza codis no-verbals i freqüència alta de referències exofòriques.
CANAL ESCRIT: més gramatical, utilitza pocs elements paralingüístics, utilitza pocs codis no-verbals i freqüència alta de referències endofòriques.

GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA

CANAL ORAL: Incorpora les formes dels usos espontanis i ràpids
CANAL ESCRIT: No incorpora aquestes formes.

GRAMÀTICA: MORFOLOGIA

CANAL ORAL: prefereix solucions poc formals.
CANAL ESCRIT: també usa solucions formals.

GRAMÀTICA: SINTAXI

CANAL ORAL: usa estructures sintàctiques simples, freqïència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració és variable i el.lipsis freqüents.
CANAL ESCRIT: usa estrucutres complexes i desenvolupades, absència d'aquestes estructures, ordre estable i el.lipsis menys freqënts.

GRAMÀTICA: LÈXIC

CANAL ORAL: lèxicno marcat formalment, freqüènciabaixa de mots amb significats específics, accepta la repetició lèxica, ús de proformes i de hiperònims, ús de tics lingüístics o mots paràsits, ús de mots crossa i ús freqüent d'onomatopeies.
CANAL ESCRIT: tendència a usar un l'exic marcat formalment, freqüència molt alta, eliminar la repetició lèxica amb sinònims, ús de mots equvalents i precisos, absència d'aquests elements, tendència a eliminar-los i ús molt escàs d'onomatopeies.

PROPIETATS CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT O DISCURS

CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT: Són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa.

DESCRIPTIVES: Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

PRESCRIPTIVES: Són les qualitats que determinen normes d'ús.

ADEQUACIÓ: El grau d'adaptació d'un discurs/text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

COHERÈNCIA: Es la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és, i a més a més estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs/text, tenint en compte l'estructura d'aquell text.

COHESIÓ: És el conjunt de relacions o vincles de significat, que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient, interpretar-los amb eficàcia.
vincles de significat: connectors ( locucions, conjuncions, pronoms...)

CORRECCIÓ: Es refereix a la norma explícita d'ús, en una comunitat lingüística. Aquesta norma d'ús la estableix les autoritats lingüístiques de cada territori ( IEC).

VARIACIÓ: Són els trets estilístics i expressius d'un text, d'acord amb determinats valors socials.

EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS

Text de Tuson, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

1. ALGO MÁS QUE UN MEDIO DE COMUNICACIÓN:

Las señales sirven para transmitir información, y adquieren su pleno sentido cuando son utilizadas de lazo entre un emisor y un receptor. El lenguaje humano está formado por señales. El lenguaje no es solo un instrumento de comunicación si no que la complejidad del lenguaje nos exige entrar en las características de la facultad humana.

2. ELEMENTOS PARA UNA DEFINICIÓN DE LENGUAJE:

Todos los seres humanos nos comunicamos a través de alguna lengua. La humanidad tiene como facultad innata el lenguaje, un medio de expresión y comunicación distinto al de los primates más desarrollados. El lenguaje humano se organiza en distintos niveles y comporta la creatividad.

EL LENGUAJE Y LA ORGANIZACIÓN DEL ENTORNO:

Con una lengua, organizamos nuestro entorno y sometemos nuestras percepciones a diversos grados de abstracción.
La limitada variedad de percepciones, se reduce a un tipo de objetos y de fenómenos. Esta reducción permite el entendimiento entre seres humanos. La comunicación es posible, gracias a organización y reducción del mundo que hacemos con el lenguaje. Cualquier ser humano, con la lengua, es un maestro de la abstracción. Con el lenguaje reducimos y ordenamos las percepciones del entorno.

EL LENGUAJE Y EL PENSAMIENTO:

El lenguaje es el responsable de que en la práctica seamos capaces de pensar. Primero es la inteligencia o el lenguaje?
Las posibilidades cerebrales y lingüísticas deberían haberse desarrollado paralelamente. Como elementos importantes del desarrollo humano podemos tener, la manipulación de los objetos, la progresiva riqueza gestual y la creciente actividad social. El lenguaje, es un elemento básico en la constitución del pensamiento y muy particularmente permite el discurso abstracto a distintos niveles.

EL LENGUAJE Y LA MEMÓRIA:

El lenguaje es el soporte básico de la memoria. El ser humano, cuando nace, no tiene que empezar de nuevo gracias a los conocimientos adquiridos generación tras generación por el lenguaje. El lenguaje, también nos permite la permanencia de nuestra propia vida, por lo tanto, es indispensable como soporte de la memoria, tanto individual como colectiva.

EL LENGUAJE Y LA AUTOEXPRESIÓN:

No siempre que hablamos tratamos de transmitir informaciones a otra persona, muchas veces, es una descarga, una manifestación del propio estado de ánimo.
El lenguaje hace posible la autoexpresión por la existencia del discurso interno. Nuestra lengua es la compañera necesaria del fluir discursivo, no desarrollamos nuestros pensamientos al margen de la lengua, pensamos con secuencias de palabras que se van representando en nuestra mente.
Parece imposible desarrollar el fluido del pensamiento prescindiendo de una lengua que actúe como su soporte.
El lenguaje no permite la autoexpresión.


EL MEDIO MÁS EXTENSO:

Toda expresión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje. Constantemente traducimos con mayor o menor grado de expresividad y de precisión y exponemos nuestros sentimientos o conceptos de la ciencia con el lenguaje.
El lenguaje es el medio de comunicación y expresión más extenso que poseemos los seres humanos.

3. DEFINICIÓN GENERAL DEL LENGUAJE:

E s el medio o instrumento de comunicación más extenso de todos los que poseemos. Es el factor básico que nos construye como seres humanos porque hace posibles el discurso abstracto y el habla desplazada y con él ordenamos tanto las experiencias que tenemos del entorno, como las que se originan en nosotros mismos. Es el principal papel para construir el pensamiento y es el soporte de la memoria. Nos permite la expresión libre e interior y es la causa del diálogo que mantenemos con nosotros mismos.

CANÇONS

M'agradaria recordar ara que ja hem acabat la assignatura de comunicació oral, un dia molt divertit que vam treballar amb unes cançons. Amb aquestes cançons vam haver de dir que ens expressàvem i que ens recordava a cadascú.Amb aquestes cançons vam treballar d'una manera divertida la descripció.Les cançons i la informació que en vam extreure va ser aquesta:

1. Gripau blau (badabadabo): Ens va portar alegria i vam destacar la gran descripció del gripau blau com a presumit i cregut.

2. Lila (whiskyns): Vam destacar la descripció de la persona.

3. Pedro Navajas (Gato Pérez): Vam destacar la descripció rigorosa.

4. Com un puny (Raimon): Ens va aportar tristor, anyorança i solitud.

5. Nit de Sant Joan (Sisa): Ena va expressar germanor, festa, tradició i màgia.

Us poso el link de la cançó que hem va agradar més, la més divertida i segur que a més d'un us recorda a la vostra infància.

http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA

LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR

Una de les matèries tractades a classe de comunicació oral va ser les quatre habilitats que un usuari d'una llengua ha de dominar per poder-se comunicar en totes les situacions possibles.

LLEGIR:

És el procés a través del qual es comprèn un text escrit.

llegir=comprendre

- Llegir és un procés actiu, per que qui llegeix, ha de construir el significat del text. cadascú troba un significat diferent a un text.

- Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim amb una finalitat, i avanç de llegir hem de tenir els objectius determinats.

- Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix s'ha de fer seu el text, relacionant el que li aporta el text amb el que ja sap.

- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Comprendre alguna part del text gràcies a la resta. Tots formulem hipòtesis del que llegim.

ESCRIURE:

És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

PARLAR:

Expressar el nostre pensament, mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR:

És comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Que demana saber escoltar?

1. Un paper actiu i participatiu.

2. Respecte per l'emissor i les seves idees.

3. Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir l'altre.

4. Saber descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.

saber descobrir les idees principals del missatge.

5. Saber reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Com parlar bé en públic podria dir que és un dels llibres més útils que he llegit.

cal dir que s'he m'ha fet passar llegir-lo al ser consells teòrics i no pas una història entretinguda i amb un fil, però tots els consells m'han sigut molt útils.

Durant tots els meus anys a l'escola i a l'institut, mai m'han donat consells o passos per realitzar una bona expressió oral, una bona presentació davant d'altres persones, així que sempre m'he hagut de guiar per la meva intuïció.

Tot i que m'ha costat molt aplicar els consells rebuts, al llegir-los, he pogut meditar sobre aquests i m'han obert el camp de possibilitats a l'hora de fer una exposició.

El que més m'ha sorprès sobre aquest llibre, és la idea de que el bon orador no ho és des de sempre, ho ha d'anar treballant amb el temps, i aquesta idea, ens dona esperança als que des de sempre ens ho hem treballat per poder treure mínimament endavant una exposició amb un públic mínimament nombrós.

Aquest llibre et parla sobre tenir en compte que vols dir, a quines persones et dirigeixes, com ho vols transmetre, quina intenció tens?, etc. ens dona consells per utilitzar correctament el nostre cos i la nostra veu, utilitzar mitjans audiovisuals o d'algun altre tipus per complementar la informació, parlar clar, respirar profundament, vocalitzar, ser proper al públic, etc.

Es un llibre que no tan sols l'he trobat útil per a la nostra futura professió, sinó per a la nostra vida diària, per saber-nos expressar millor i amb més fluïdesa i que la gent ens entengui amb més facilitat.

PRESENTACIONS DE TERRITORI

Ja que hem acabat totes les exposicions de territori, exposaré una petita reflexió general sobre totes les exposicions del grup A.

Durant aquestes setmanes d'exposició, he pogut veure com a aspectes positius:

- una bon ús de programes informàtics per poder enriquir el seu power-point.
- una veu clara i entenedora per part dels oradors.
- un bon ús del temps dictat.
- Han buscat una bona informació sobre el tema que volien exposar.
- Han reduït correctament la informació.
- S'han repartit la informació a dir entre els dos oradors correctament.
- Han utilitzat moltes imatges per fer més entenedora la explicació.

com a aspectes negatius:

- Massa moviment corporal.
- errors lèxics en la llengua.
- Poca direcció de la veu cap al públic.

Com podeu veure, la meva valoració cap a aquestes exposicions és molt més positiva que negativa, i crec que la gent s'hi ha esforçat molt.

RECITACIÓ

Per poder valorar o realitzar una bona recitació s'ha de tenir en compte diversos aspectes:

- La elecció del text.
- La expressió corporal.
- La mirada.
- La veu.
- La postura.
- La gesticulació.
- El control dels nervis.

Tot això ho hem hagut de tenir en compte per fer la nostra recitació i el nostre debat a classe.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

A classe de comunicació oral, per treballar el llenguatge audiovisual ho vam fer a partir d'un anunci. Aquest anunci era del Corte Inglés on s'anunciava la roba i complements d'escola per als nens i vol destacar la resistència d'aquests objectes.

Si analitzem les tècniques principals d'aquest anunci, podríem dir:

- L'aspecte més principal és la música,on es pot observar com augmenta i disminueix la velocitat i el volum segons el moment. Quan surten els nens de l'escola augmenta la velocitat i el volum i quan ja han marxat tots i es queda l'escola buida disminueix la velocitat i el volum i es torna una melodia més tranquil.la.

- Un altre aspecte important és la llum, on posen una gran llum a la porta de sortida de l'escola, i els nens corren cap a aquella llum, cap a la llibertat d'anar al pati. En canvi podem veure que la resta de l'escola té una llum bastant apagada.

- Un punt per ressaltar és l'ús dels sorolls, com per exemple el rellotge que indica les ganes de marxar d'aquests nens. En aquest cas tot és silenci excepte aquest element que es el que es vol ressaltar.

- Finalment el punt més important i destacat de l'anunci, i així ho demostra la música, es en el que els nens s'estiren la roba, cauen per terra, es llencen per l'escala, etc, tot demostrant la gran resistència i bona qualitat de la roba i els complements.
En aquest cas interfereix molt la música com he dit avanç, i la càmera, la qual rellenteix els moviments per poder mostrar millor els teixits i remarcar el missatge que volen transmetre. En aquest moment també juga un paper important la llum, que fa que es vegin millor les robes,motxilles, complements, etc.

RECITACIÓ

A classe de comunicació oral, hem hagut de recitar un poema, un conte o una llegenda a la resta de la classe.

Jo hem vaig decidir a recitar un conte ja que creia que era més fàcil de memoritzar i de recordar.
el conte triat va ser els pèsols meravellosos.

El meu conte va ser tret d'una col.lecció de contes clàssics antics de quan era petita. Vaig triar aquest conte perquè sempre m'ha agradat molt i el final és molt esperançador.

Com a valoració personal només dir que m'he trobat molt nerviosa i bastant incòmode, i això ha fet que estigués molt fixa i immòbil. Crec que m'ha faltat moviment i expressió i que hauria d'haver parlat amb més tranquil.lament i haver exagerat més les veus i l'entonació.

DEBATS

Aquest dilluns hem acabat definitivament d'exposar els debats de tots els grups de la classe de comunicació oral.
Penso, que aquests debats ens han fet patir bastant, al haver d'exposar unes idees que de vegades no estabem a favor i al haver de parlar clarament i ser convincents, però ens han servit per aprendre a parlar bé en públic, a expressar-nos millor, a conèixer més uns temes actuals que influeixen en l'educació, etc.

Com a valoració dels debats he de dir que en general tots han tingut una estructura clara, han exposat uns bons arguments, han buscat dades i una bona informació, s'han respectat els torns de paraula i han parlat d'una forma clara i entenedora, però per altra banda, també hi ha hagut algunes faltes d'expressió en la llengua i en alguns casos s'han notat bastant els nervis.

Tot i això crec que en tots els debats s'hi han posat moltes ganes i s'ha treballat en equip, cosa que és molt important.

TERRITORI

LA PATUM DE VERGA

FA un parell de setmanes, jo l'Alba Orna vam fer la presentació del territori per a classe de comunicació oral.
Com a tema, vam triar la Patum de Verga, ja que vam trobar que eren unes festes molt divertides i molt populars i que seria interessant que els nostres companys la coneguessin.
Per realitzar la nostra presentació vam fe ús d'un power-point on vam explicar una petita explicació sobre aquesta festa i a continuació vam explicar més detalladament cada acte i cada comparsa de la patum, i per acabar vam posar un vídeo creat per nosaltres amb el moviemaker on es podien veure les imatges de les diferents comparses.

-LA NOSTRA EXPLICACIÓ-



Introducció

La festa de la Patum de Berga és una celebració tradicional que es porta a terme durant les festes del Corpus Christie en la localitat barcelonesa de Berga. Ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2005.
La celebració consisteix en diverses representacions de figures místiques i simbòliques, que ballen al ritme de la música i els tambors. Els balls es caracteritzen per la seva solemnitat, així com per la utilització de foc i artefactes pirotècnics.
El dimecres anterior al dijous de Corpus, el tabal (pregoner de la festa) i els gegants recorren la ciutat anunciant l’inici de les festes. Més tard, comença el drama mímic, dividit en varis actes, que representen les intenses lluites dels cristians contra els moros: L’arcàngel Sant Miquel que, ajudat pels àngels, lluita contra Lucifer i els seus diables.


ACTES DE LA PATUM:
1.- El cap d’Any de Patum: Es celebra el dimecres abans de la sortida del Tabal a les dotze de la nit. A les dotze de la nit quan sonen les campanes comença un ball de gegants.

2.- La sortida del Tabal: Té lloc el diumenge de l’Ascensió després de que l’Ajuntament de Berga decideixi si es fa la Patum o no (evidentment l’Ajuntament sempre accepta). Després de l’anunci el Tabal surt pels carrers i places de Berga anunciant la resolució del Consistori.

3.- Passades: S’anomenen passades als diferents trajectes que fan pels carrers del nucli antic de la ciutat alguns elements de les comparses de la Patum, aturant-se en llocs fixats per duu a terme algun ball o dansa.

4.- Patum de Lluïment: Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a les dotze del migdia. En aquesta Patum participen successivament i seguint sempre el mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous.

5.- Patum Completa: Té lloc el dijous i el diumenge a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos que en la Patum de Lluïment però aquest cop fan la rua quatre cops.

6.- Patum Infantil: Té lloc el divendres de Corpus i els actes són els mateixos amb la diferència que els elements són de menor mida perquè els infants puguin dur-los.


LES COMPARSES:

1.- El tabal: És un tambor de grans dimensions que s’utilitza en tots els actes que formen la Patum.
2.- Els Turcs i Cavallets: Està formada per vuit persones (quatre a peu i quatre que simulen anar muntats damunt d’uns cavalls que representen els cavallers cristians). Aquests dos grups escenifiquen una batalla que acaba amb la victòria dels Cavallets.
3.- Les Maces i Àngels: Les Maces són un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell que són rematats amb un coet. És a dir, es poden comparar amb els diables, tot i que aquests, van vestits de verd i vermell i amb la cara tapada per unes màscares.
4.- Els Plens: Són molt similars al ball de diables, és a dir, són una gran agrupació de persones amb maces plenes de foc. Aquí participi que vol i per tant, no s’ha de dur una roba en especial simplement una protecció.
5.- Les Guites: Són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa i un cap similar al d’un drac, que persegueixen al públic amb tres fuets encesos a la boca.
6. L’àguila: És la figura més senyorial, símbol del poder. La seva dansa és la més delicada, augmenta la velocitat del seu ball segons va augmentant el ritme de la música i gira sobre si mateixa a gran velocitat.
7. Nans vells: ballen tocant les castanyoles al so d'un vals. Va ser incorporat al 1855.
8. Els gegants: hi ha dos parelles uns nous i uns vells, els nous han estat inclosos al 1891. Realitzen una dansa molt majestuosa.
9. Els nans nous: Son del 1888, representen a dos parelles, una vella i una jove. Es mouen sobre una música alegre.
10. Els plens: representa la orgia infernal del foc. Són 100 diables vestits amb herba per protegir-se del foc amb màscares de color verd i només actua per la nit.
11. El tirabol: És un ball en el que participen les comparses del tabal, les guites i els gegants. Es tracta del punt final de la patum on tots, el poble, els gegants i les guites ballen en sentit contrari a les agulles del rellotge. Al final del Tirabol, tornen a ballar les guites, rematant al final la Guita Grossa.


ESPERO QUE US HAGI AGRADAT

http://docs.google.com/present/edit?id=0ARs0pDXIbVsqZGN4MzVyanBfMTljdnh3ZDJoaA&hl=ca

SÍNTESI DE FER SILENCI

A l'assignatura de comunicació, vam treballar amb uns textos, amb els quals en grups de cinc persones en vam fer una síntesi.

El nostre text es titula fer silenci i el vam treballar entre l'Alba Orna, l'Anna Merino, la LauraHedo, l'Aina Romero i jo,la Clara Medina.


FER SILENCI:

Per poder escoltar necessitem fer silenci. El silenci no només es callar sinó que també es necessari deixar la ment en blanc, tot i que això és bastant complicat ja que sempre estem pensant i la ment de l’ésser humà es distreu molt fàcilment amb olors, paraules, gestos...
Per poder aconseguir deixar la ment en blanc es necessita molta pràctica.

Francesc Torralba (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Editorial Pagès